Garantir el contacte visual i l’escolta
Posar-nos davant del nen a la seva altura mirant-lo als ulls quan parla, li donarà a entendre de manera no-verbal que té tota la nostra atenció i confiança per a expressar-se. És important observar i respectar les iniciatives pròpies del nen, donant-li tot el temps que necessiti per a dir el que vulgui dir.
És recomanable evitar accions com: parlar sense parar, introduir ajuda quan no és necessari, interrompre-li, no donar-li temps per a respondre o parlar per ell.
Modificar i ajustar la parla
Podem aprendre a fer noves preguntes que garanteixin i facilitin la continuïtat de la conversa. Vegem uns exemples:
– En comptes de preguntar-li si vol pintar amb el color vermell, dóna-li a triar entre dues opcions: “Vols pintar amb el vermell o el blau?”. Aquest canvi li dóna opcions per a triar el que més li agrada i li ofereix l’oportunitat d’expressar alguna cosa més que “sí” o “no”.
– Quan et compti alguna cosa, aprofita per a demostrar el teu interès i crear expectació. Això li farà veure que els seus intents per comunicar-se generen una resposta i un interès en l’interlocutor, la qual cosa pot contribuir a augmentar les seves ganes de comunicar i el nombre d’intercanvis comunicatius. Aquestes preguntes són del tipus “Què passa després?”, “qui?”, “com?, “on?”). Milloren la seva comprensió i amplien la seva curiositat. Per contra, intenta evitar el tipus de preguntes que deté la conversa. Parlem de preguntes que bombardegen i exigeixen (“i això què és?, i això?, i allò?”) i de les quals contenen la resposta en el seu enunciat ja que l’única opció que li deixem és que respongui amb una afirmació o negació “Estàs veient la tele?”.
Expansions i les reformulacions
Ambdues són estratègies que els adults utilitzem quan ens comuniquem amb els nens i, segons els estudis, són altament eficaços per a millorar les seves habilitats de parla, comunicació i llenguatge. El motiu és que d’aquesta manera permetem al nen escoltar un model correcte dels seus enunciats.
Les expansions són repeticions de l’enunciat del nen per completar-lo quan ell omet determinades paraules, en aquest cas, el verb:
Nen: pintura verda
Adult: Sí, la pintura és verda
Les reformulacions són repeticions dels seus enunciats per corregir-los quan es produeixen errors fonològics, sintàctics o lèxics:
Nen: es pintura vata
Adult: Sí, la pintura és blava
Ús del modelatge
Quan els nens i nenes comencen a adquirir llenguatge, sovint produeixen errors en l’articulació d’alguns sons i paraules. Tots aquests sons requereixen d’una maduració dels òrgans implicats en la parla (llavis, llengua,…), així com la identificació i discriminació fonològica prèvia.
No és recomanable identificar-li o corregir-li totes les seves produccions ja que pot sentir incomoditat, frustració, empipament,… Ho farem puntualment amb proximitat i empatia. Per exemple:
Si diu “tamarreta” podem dir-li: aquesta paraula et resulta molt difícil de dir, veritat? Mira com la dic jo “sa-ma-rre-ta”
El nen o la nena no ha de repetir-la, només escoltar-la. El treball articulatori concret requereix d’un suport logopèdic precís.
Fer ús de la autoconversa
Ofereix una descripció contínua d’allò que estiguis realitzant perquè el nen et senti: “Vaig a la cuina. Prepararé el menjar. En la nevera hi ha ous…”, fent èmfasi en el verb. Després podrem donar veu a les seves accions fent el mateix èmfasi.
Finalment, i no per això menys important, reforçarem i valorarem els intents comunicatius del nen i no sols la intel·ligibilitat de les seves produccions. Recorda que els nens fan un gran esforç diari per millorar les seves habilitats comunicatiu-lingüístiques. Reforçar positivament cada intent els donarà seguretat, els empenyerà a voler fer-ho més i millor i impulsarà el seu desenvolupament. L’important és el missatge, no la seva forma.
Marta Reig