Criança en temps d’incertesa

“En el cor de tots els hiverns hi viu una primavera palpitant, i darrera de cada nit, retorna una aurora somrient”. Khalil Gibran
Criança en temps d’incertesa

Qualsevol canvi, per petit que sigui, ens fa viure sentiments de pèrdua i d’incertesa, però també suposa l’oportunitat d’alguna cosa nova. A vegades pesarà més el dol pel que estem deixant enrere i altres vegades l’esperança d’allò que comença. 

Un dels canvis més importants que podem emprendre a la vida és la maternitat o la paternitat. En aquest cas, la incertesa esdevé quotidiana, i entre d’altres, ens formulem algunes preguntes com; anirà bé l’embaràs? Serà nen o nena? Com serà aquest infant? A qui s’assemblarà? Sabré donar-li el que necessita? M’hi entendré? Com seré jo en aquesta nova identitat de mare o pare? Segurament, aquestes preguntes no trobaran resposta, com a mínim no de forma inmediata, sinó que quedaran formulades i hauran de ser sostingudes en l’espera. En la incertesa.

Perquè aquesta incertesa no ens paralitzi buscarem elements de protecció. El sentiment de pertànyer a una comunitat i els vincles afectius establerts al llarg de la nostra vida ens ajudaran a sentir més seguretat. Buscarem referents per identificar-nos en aquests nous canvis, en la nova faceta, però cercarem també els vincles que hem anat establint i que ens retornen a la nostra identitat prèvia. Per tant, sentir que no estem sols, que vivim en tribus, i els llaços afectius teixits amb l’entorn, actuen d’elements protectors davant el canvi. 

En aquest sentit, la qualitat dels vincles afectius que hem establert nosaltres de petits ens condiciona amb els que serem capaços de fer al llarg de la vida i, per tant, també amb els dels nostres infants. Els nens es vinculen instintivament a qui els cuida. Es mostren sensibles i receptius amb la finalitat de sentir-se segurs. Epigenèticament, el vincle és una estratègia evolutiva per sobreviure. 

Buscant seguretat com l’infant, els adults sovint procurem minimitzar la incertesa intenant assolir el màxim d’estabilitat laboral, emocional o familiar, però els canvis formen part de la vida i darrerament n’estem vivint mostres molt significatives. 

En l’esfera de la social, en els darrers anys s’han anat succeïnt una sèrie d’esdeveniments que comporten canvis en la societat, l’economia i la tecnologia. Se’ns diu que res tornarà a ser igual que abans, sentim que estem vivint canvis sense precedents, però no sabem què significa exactament. Per dir-ho així, no s’ha creat cap aplicació que ens predigui cap on anem.

Malgrat aquest entorn canviant, en l’esfera més familiar i íntima, seguim la nostra tasca de criança dels petits on el pas del temps es conta amb una altre unitat de mesura. Quin és aleshores l’encaix entre el que vivim actualment i el dia a dia dins de casa?

A continuació, plantejo una sèrie de consells i reflexions a tenir en compte en aquests dies a fi de poder-hi pensar.

  • Com estem vivint la crisi del covid-19 a casa? En què ens està afectant? Com ens sentim amb el que està passant? Segurament no és una resposta simple però tenir-ho en compte ens ajudarà a pensar en com apropem els infants al que està passant. No és beneficiós amagar-los el que vivim però tampoc ho és fer-los viure l’angoixa i la incertesa de la mateixa manera que l’experimentem nosaltres. Els petits no entenen molts dels significats de les nostres paraules, però tenen la sensibilitat a flor de pell i són capaços de captar i absorbir com esponges l’ambient emocional, tan positiu com negatiu, que hi ha a casa. 
  • Caldrà explicar el que estem vivint als infants? En la mesura que ho puguin entendre, situar-los en la realitat del que vivim i de les respostes que hi donem els adults, fent-los partícips, els ajudarà a situar-se.  Ara bé, més val d’entrada explicar poc i anar ampliant la informació quan veiem que poden entendre més coses, utilitzant un llenguatge apropiat, que no és el mateix que un registre infantilitzat. 
  • Com ho fem? Necessitem temps d’observació, escolta i interacció, temps de qualitat, de passar-nos-ho bé junts, essent autèntics. D’aquesta manera, també, ens mostrarem disponibles i segurament podrem ajudar-los a pensar i posar paraules a aquelles emocions que estan i estem vivint. 
  • I què passa si no podem resoldre-ho tot? Si no tenim respostes a les seves preguntes? Estem preparats davant les expressions emocionals intenses dels nostres fills? Què passa amb les emocions que ells ens fan viure? Amb la maternitat i paternitat ens enfrontem en un diàleg constant entre allò desitjat i allò real. Entendre i assumir els sentiments que tenim ens ajudarà a ser més propers i sincers. 

Amb la situació actual, tenim l’oportunitat de seguir coneixent com és el nostre infant, i en conseqüència ajudar-lo a entendre’s i a créixer. És important i estimulador tenir desitjos de com volem que sigui el nostre petit, però tan necessari és això com anar descobrint com és i no fer-li complir les nostres expectatives. Ens ajudarà en aquesta tasca preguntar-nos en què ens sentim identificats i en què ens sorprèn? O, en quins moments l’entenem i ens sentim propers i en quins altres veiem maneres de fer que ens n’allunyen o ens fan enfadar.

Segurament, en moments com aquests, serà bo recordar que no hi ha una única manera d’exercir la maternitat o paternitat, n’hi ha tantes com persones al món.

Finalment, aprofitem també aquest temps per gaudir de la criança. Vivim-la des de la humilitat de saber que no en sabem prou, i assumim la incertesa només com el que diu el diccionari que és: qualitat d’incert, manca de certitud.

Mariona Arnaiz