Formació adreçada als i les mestres sobre com entendre el nadó, de zero a dotze mesos, i les seves necessitats des d’una perspectiva global i bio-pisco-social. Aprofundirem en el desenvolupament evolutiu i afectiu dels nadons i en els possibles signes d’alerta.

Programa formatiu que permet a l’estudiant introduir-se en la pràctica de l’atenció precoç i en la metodologia de treball de Baulacreix, tot coneixent les especificitats de cada una de les disciplines que integren l’equip de professionals de la cooperativa. 

Proposta formativa per conèixer els principals conceptes teòrics en què es fonamenta la pràctica psicomotriu així com les particularitats de la psicomotricitat relacional aplicada als CDIAP. 

Aquesta formació vol donar a conèixer la importància de l’alimentació infantil en el desenvolupament global dels infants per tal que els professionals puguin incorporar en la seva consulta diària un seguit d’estratègies per aconseguir uns hàbits alimentaris òptims. 

Proposta formativa en format de sessions clíniques sobre les següents temàtiques: alimentació i ritmes de la son, lactància i construcció del vincle, la parla i la importància de l’alimentació, els signes d’alarma i diagnòstic diferencial en trastorns de zero a un any, trastorns del llenguatge i TEA. 

Formació adreçada a mestres i educadores d’escoles bressol per tal que, mitjançant la meodologia de l’observació, puguin detectar i derivar els infants que presentin trastorns del desenvolupament o risc de patir-ne.

Hi ha diferents alteracions que poden generar una deformitat en els ossos del crani del nadó i en el correcte creixement d’aquest, es poden produir abans del naixement, en una etapa prenatal o després del naixement, en l’etapa postnatal. La plagiocefàlia i la braquicefàlia posicional són dos tipus d’alteracions de la forma del crani que trobem amb freqüència entre els nadons atesos al CDIAP entre els 0 als 6 mesos de vida, però hi ha formes de prevenir la seva aparició i de tractar-la un cop ha aparegut. 

El curs reflexionarà sobre la importància de la psicomotricitat relacional com a fonament de la co-construcció com a subjectes sans que permeti trobar una base segura a partir de la qual explorar el món que ens envolta en un procés d’individuació en comunicació amb altres identitats. S’abordaran temes des d’un àmbit educatiu, preventiu i terapèutic.

El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) és un trastorn greu i persistent que afecta a l’adquisició del llenguatge des dels seus inicis, es perllonga durant la infància i l’adolescència i pot deixar en alguns casos seqüeles significatives en l’edat adulta. Cal tenir en compte que inicialment els seus símptomes es solapen amb els d’altres patologies del desenvolupament i, per tant, cal realitzar el diagnòstic diferencial per oferir l’atenció terapèutica adequada. 

Especialment en la petita infància, existeix una varietat de matisos que poden respondre  a diverses alteracions en el desenvolupament i relacionades amb el trastorn de l’espectre autista (TEA). Per aquest motiu  és imprescindible establir un diagnòstic diferencial sòlid. D’això en dependrà el plantejament d’un pla terapèutic i un programa d’intervenció adequat i específic.

Amb aquesta proposta volem facilitar a les famílies amb nadons un espai de trobada i d’intercanvi a on compartir vivències i experiències, reforçar una percepció positiva de la maternitat i la paternitat i de la seva competència com a mares i pares.  El taller compta amb la participació d’una psicòloga del CDIAP i una professional del CAP, que es complementen amb un objectiu en comú: facilitar i fomentar l’autonomia per part dels pares i mares en la cura dels seus infants, així com desenvolupar el rol de la família com promotora de la salut, enfortint la unió i la xarxa familiar

Els dos primers anys de vida són essencials pel desenvolupament del nadó. Mitjançant la relació amb les seves figures de referència, se’ls pot proporcionar les situacions i l’entorn adequats per tal d’afavorir el desenvolupament de les seves capacitats i potencialitats tant a nivell motriu, com cognitiu i emocional. En aquest taller reflexionarem sobre quin tipus de jocs i activitats podem fer amb el nostre infant per tal d’afavorir i facilitar el seu desenvolupament.

Les rebequeries formen part del creixement dels infants i solen ocórrer quan comencen a tenir els seus propis interessos i aquests són diferents dels de l’adult. És una etapa en què l’infant desitja i gaudeix de la sensació de fer-se gran i comença a raonar, però encara no té el llenguatge suficient per explicar què li passa i tampoc sap gestionar les seves emocions. En aquest taller abordarem com podem acompanyar les rebequeries dels nostres infants. 

El procés d’aprenentatge d’hàbits alimentaris és especialment important durant els primers anys de vida perquè, a més de facilitar un bon estat nutricional i un creixement òptim, pot ajudar a consolidar l’adquisició d’hàbits saludables per a l’edat adulta. L’infant, des que és nadó fins que té tres anys d’edat, aprèn a mamar, tastar, mastegar, empassar i manipular aliments. L’alimentació també facilita espais privilegiats per a la comunicació, ja que permet el contacte físic, visual i auditiu amb la mare, el pare o la figura de vincle. Els àpats han de ser, doncs, espais de contacte, de relació i d’afecte. 

La son dels nadons no es pot comparar amb la dels adults. Fins als cinc mesos, els nadons dormen igual que ho feien dins de l’úter i, per tant, el seu rellotge biològic segueix un ritme que encara no està sincronitzat amb la llum solar. Així, els nadons solen dormir durant períodes curts de temps i sense tenir en compte en quin moment del dia es troben. Aquests hàbits són conseqüència que els nadons encara no tenen prou desenvolupada la part del cervell on es troba el rellotge biològic dels adults.

La responsabilitat de promoure valors, actituds i comportaments saludables, que afavoreixin el desenvolupament adequat dels infants recau avui dia sobre les famíliesi, principalment, sobre les mares i els pares. El taller que oferim vol promoure el desenvolupament de models parentals adequats, millorar les competències de criança i habilitats de pares i mares i aconseguir que s’impliquin eficaçment en la construcció d’una dinàmica familiar positiva.

Partint de la idea que el llenguatge és bàsic per a la interacció i que no s’ensenya sinó que s’aprèn, en aquest taller explicarem els requisits, funcions, etapes i factors interns i externs que defineixen el llenguatge, establint conceptes genèrics però entenent també que cada infant segueix un ritme diferent.
També abordarem les diferents alteracions en el llenguatge, diferenciant entre retard i trastorn, i explicarem quins són els principals signes d’alerta per tal de transmetre la importància de la detecció i intervenció precoç.